Introducció i capítol 1: Jafudà

Introducció de l'autor

Alfred Bosch Pascual (Barcelona, 17 d'abril de 1961) és acadèmic, novel·lista i polític espanyol. És un dels autors més guardonat i de més èxit de la literatura catalana.
Ha publicat diverses novel·les, un recull d'històries i també ha participat en antologies, recopilació d'obres notables per qualque motiu en particular d'un o diversos autors. 
L'atles Furtiu (1998) fou la primera novel·la que publicà, que va merèixer el premi Sant Jordi i és aquí, quan la seva carrera literària agafa empenta.
La literatura del segle XX és un segle marcat per la ruptura dels límits estrictes entre gèneres, per la influència de la tècnica, els conflictes bèl·lics i l'intercanvi entre diferents llengües i cultures, que fa que les obres mostrin un cosmopolitisme i influències en un grau molt més elevat que en segles precedents.

Què diuen d'ell?

Els referents literaris d'Alfred Bosch són els autors que viatgen lliurement en el temps i en l'espai: des dels mestres de la novel·la èpica del segle XIX (Dickens, Galdós...) fins els seus deixebles moderns, més multiculturals (García Márquez, Achebe...). 
Com a rerefons, s'inspira en la musicalitat arcaica de les lletres medievals catalanes i també de les tradicions orals de diverses cultures extra-europees.
La finestra oberta al passat, en el paper de Bosch, no pretén suplir la fantasia.
Segons l'autor, fins i tot afegeix potencial màgic a la narració. Primer, perquè ajuda a repensar en l'avui en clau de l'ahir, emparant-se en la naturalesa de la psicologia humana. En segon lloc, faculta l'invent impossible, la màquina del temps i això obliga a treballar i explotar a fons la major de les virtuts literàries: transportar el lector.
L'únic viatge no és el del temps. Els llibres de Bosch abracen un paisatge d'espais oberts, on els protagonistes es passegen des del Sud-Àfrica d'avui a les Índies, des de la Cilícia medieval fin a la Viena imperial...
La prova és que Bosch sense ser un personatge mediàtic, és un autor en català que agrada i que ven. 
La seva presència a les llistes dels més venuts és familiar, sobretot amb L'atles Furtiu. 

Edicions

Època i ambientació

Aquesta obra està ambientada a finals del segle XIV i del segle XV. En aquesta època regnava Pere el Cerimoniós. A Catalunya hi havia una crisi a causa de les males condicions climàtiques i per això la gent migrava del camp a les ciutats. També hi havia la pesta negra, cosa que feia que hagués una gran quantitat de morts. Tot això va donar lloc a una crisi molt greu.
Amb l'alta mortalitat i el traslladament dels pagesos cap a les ciutats, va fer que moltes terres quedessin viudes  i que quedessin en mans dels pagesos més rics, això és conegut com a masos ronecs. 
A Barcelona, l'any 1425 hi havia moltes revoltes produïdes per dos grups diferents de revolucionaris. Aquest fet va fer que esclatés la guerra civil per aconseguir el poder del consell de Cent municipal.
Els dos grups eren:
1. La Biga. Persones més riques de Barcelona.
2. La Busca. Gent més pobre.
Al 1436, Alfons el Magnanim va decidir instaurar a la Busca al capdavant del govern municipal de Barcelona. Encara que van complir amb les seves promeses van fracassar per la greu situació econòmica i l'oposició de la Biga.
A les corts cristianes esdevenien fets que demostren el paper dels jueus. Per exemple, el rei d'Aragó, Jaume II, escrivia a la seva filla: " Filla, rebem la vostra carta... per raó del fill que has partit... Mes, filla, non fagades, com auedes acostumat de criar-lo a consell de jueus..."
D'altra banda, una inscripció hebrea en la sinagoga del Trànsit de Toledo, resa així: "El rei de Castella ha engrandit i exaltat Samuel Leví; i ha elevat el seu tron per sobre de tots els prínceps que estan amb ell... Sense comptar amb ell, ningú aixeca mà ni peu".
I més encara, el rei Ferran III el Sant, després de la presa de Sevilla, s'afirmava com a rei de tres religions, cosa que cap altre rei europeu podia afirmar.
En el plànol cultural, el paper del jueu dins de les corts castellanes va ser el transmissor dels coneixements àrabs. Gràcies a ell, en corts com la d'Alfons X de Castella, juntament amb els col·laboradors àrabs, es va poder dur a terme la gran obra de recopilació, traducció i divulgació de tot el saber humà de l'època.
Un altre dels camps en el qual la presència jueva va ser indispensable, va ser el de la medicina. En efecte, seria poc comú trobar l'esment d'un metge de la casa real que no fos jueu. Això no va imposar, no obstant això, que es redactessin decrets prohibint als cristians valer-se de metges jueus, l'incompliment del qual, començant pel rei mateix, era notori.
Els jueus eren, a més, els encarregats de recaptar tributs i el tresor estatal. La seva posició prop del rei i dels nobles, així com dels prelats, era la clau, la qual cosa explicaria el buit posterior quan va ocórrer l'expulsió. Aquesta posició va ser la més delicada i difícil de mantenir, doncs, si ben el jueu era indispensable per a la classe alta, era vist, en canvi, com a explotador per la classe baixa.

 Anàlisi del primer capítol "Jafudà"

El gènere de l'obra és narratiu, presenta històries realitzades per personatges que poden intervenir mitjançant el diàleg. I on es poden emprar distintes formes d'elocució, com la narració, la descripció, l'argumentació, etc. 

El subgènere de l'obra és la novel·la, ja que, es tracta d'una narració més extensa i complexa, amb uns personatges i ambients descrits. També la podem caracteritzar per una novel·la d'aventures, històrica, etc.

 Al nord d’Europa els reis havien abandonat als jueus. El rei de Mallorca va entrar en guerra amb Gènova perquè havia ajudat als adversaris de la corona d’Aragó a Serdenya. També es va afrontar a Castella que varen desembarcar a Mallorca. Va començar una época fosca i Mallorca es va plantar davant el sobirà. La solució era que el consell de l’aljama jueva donés un crèdit a favor de la corona. Volien complaer al rei Pere. El rei era una persona egoista i va cridar als jueus a Bellver.

El narrador de l'obra és Jafudà, narrada en 1ª persona, on conta el seu naixement i les conseqüències d'aquest fet. 

El primer capítol rep el nom de Jafudà. Porta aquest nom perquè a aquest capítol ens parla del seu naixement, i de com ell no podia néixer maleït, ja que van segellar el pacte amb la corona quan va néixer, per això li van posar Jafudà, en honor a la gent jueva i el seu futur.

El receptor real o destinatari del llibre Atles Furtiu serien els lectors, exactament el qui llegeix l'obra, ja sigui de manera virtual.

 El fet principal és el naixement de Jafudà, però també podem trobar diferents trames com la política, la societat, la crisi...

Estructura externa

El llibre està compost per set capítols, cada capítol representa el nom del personatges que hi apareixen.

1. Jafudà: és el protagonista de la història, un jueu que conta la història de Mallorca a partir del seu naixement.

2. Cresques: pare de Jafudà, és un bon home que ajuda al seu poble.

3. Betros: personatge fictici i sap moltes coses.

4. Bernat: utilitza a Jafudà i els seus mapes pels seus propis interessos.

5. Selima: figura inventada, el gran amor del protagonista.

6. Jaume: no és un personatge important però deia que el paradís no tenia cabuda en la creació.

7. El paradís furtiu.

Estructura interna

El primer capítol comença amb el moment que vivia Mallorca des del punt de vista del pare de Jafudà, ja que ell era un nadó.

Els fets ocorren a Mallorca al segle XIV. La religió practicada de Jafudà era la jueva, religió que estava mal vista en aquella època i per això no els tractaven igual que als cristians.
Era un època molt dura a causa de la fam i la pesta que patien. Els rabins contaminaven els pous per enverinar els gentils i se'ls culpava de la mort de Jesucrist i de rituals en contra dels cristians. 

 Al nord d’Europa els reis havien abandonat als jueus. El rei de Mallorca va entrar en guerra amb Gènova perquè havia ajudat als adversaris de la corona d’Aragó a Serdenya. També es va afrontar a Castella que varen desembarcar a Mallorca. Va començar una época fosca i Mallorca es va plantar davant el sobirà. La solució era que el consell de l’aljama jueva donés un crèdit a favor de la corona. Volien complaure al rei Pere. El rei era una persona egoista i va cridar als jueus a Bellver.

El pare de Jafudà, Cresques, va ser cridat al palau però justament aquell dia era el naixement del seu tercer fill i va decidir quedar-se al naixement. Aquell dia hi havia una gran tempesta i la llevadora Hanini va ajudar en el part i li donava la culpa al nin del mal temps que feia i que aquest nin seria un dimoni. Mentrestant el rei havia obtingut l’emprèsit, a canvi Pere s’havia compromès a repartir feina entre els Mestres del call. Això va originar que els encàrrecs de brúixoles i mapes es multipliquessin.

Personatges

Com a personatge principal Jafudà a Ciutat de Mallorca l'any 1300. Era un armeni cec que rebia l'encomanament de portar els mapes a la cort de Barcelona, també era un humanista en potència, que apreciava la cartografia com a ciència i no pas com a elogi de la creació divina.

Com a personatges secundaris Cresques d'Abraham, era un home de fe, mestre molt savi i un pare bondadós. Al principi, és el nord i és el sol per al seu fill Jafudà.

-Hanini, esposa del rabí Salomó, era llevadora, una tafanera reconeguda i molt donada a creences obscures. També va ajudar al naixement de Jafudà. 

L'escenari de partida de la novel·la és el call jueu de Ciutat de Mallorca: un món tancat i conflictiu. Un altre personatge de l'obra és l'illa en general, càlida i marinera i oberta al món, però també conflictiva per la seva explosivitat social.

Espai

  Aquest primer capítol succeeix principalment a la ciutat de Mallorca on té lloc el naixement de Jafudà. També té importància el castell de Bellver, ja que és on es va signar el pacte amb la corona i es va assegurar la protecció dels poderosos damunt el poble jueu.

Altres llocs que s'anomenen al capítol són: Gènova, la Dragonera, França, Alemanya...