Capítol 4: Bernat

Aquest capítol es centra amb un nou personatge de l'obra, anomenat Bernat Metge notari i funcionari de la Cancelleria Reial. Coneixerem l'estança de Jafudà a Barcelona, la trama sobre els Atles i el paratge del maleït Samuel.

ARGUMENT:

Anteriorment Jafudà i Samuel són enviats pel mestre Cresques a Barcelona, per la entrega dels Atles a la Corona Reial. Durant el trajecte, Samuel roba l' Atles furtiu i s'escapa amb ell a les entranyes de Barcelona.

Al començament del capítol Jafudà està desorientat a la ciutat enigmàtica de Barcelona. Es regeix pels seus records i arriba a la casa del seu oncle llunyà Hasdai de Cresques, situada al Call. On la seva família l'acull amb els braços oberts. Gràcies al seu oncle, Jafudà aconsegueix introduir-se a la Cancelleria Reial per resoldre el misteri enigmàtic de l' Atles furtiu. Allà es rebut pel notari de l'Infant Joan, Bernat Metge al qui li confia la contrasenya de les meravelloses aventures del llibre la Flor de les Històries d'Orient. A continuació es descobreix l'aliança entre Bernat i l'orfe Samuel, el qual és elegit per viatjar a Avinyó de Provença a la recerca del llibre sagrat. Tot seguit Jafudà amb el suport de la família de Hasdai de Cresques, aconsegueix trobar una posició a la ciutat barcelonina i una serie de reunions amb personatges reials com Bernat Metge, l' Infant Joan, el rei Pere... en les quals el tema més importants és l'ofici de cartògraf.

No cal oblidar el sentiment d'enyorança del nostre protagonista cap a la seva terra estimada de Mallorca, la qual recorda habitualment amb la presència de les cartes que s'envien mútuament sobre les situacions esdevingudes amb el seu pare.

Però el major conflicte sorgeix amb l'empresonament de Samuel al castell de Valldaura a causa de les conspiracions contra el rei Pere III, el Cerimoniós.

Llavors Jafudà aconsegueix entrar a la pressó per poder tenir una conversa amb Samuel, per obtenir la informació clau per trobar el paratge de l'Atles furtiu a canvi de la seva alliberació. Gràcies al negoci entre Nas de Pebrot i Jafudà aconsegueixen alliberar il·legalment a Samuel. Amb els afers Jafudà es fa possible pagar els deutes i retornar cap a la seva estimada Mallorca. Però quan està a punt d'embarcar-se rep la notícia per la dona del rabí, de l'assassinat de Samuel i així ens acomiadam d'aquest capítol.

PERSONATGES:

Personatges principals:

Jafudà: com ja sabem és el protagonista i narrador de la història. En aquest capítol es veu obligat a viatjar a Barcelona per entregar els atles. Allà trenca amb les pràctiques de la seva religió, deixant de practicar el sàbat i vestint com un cristià. Durant aquest viatge madura com a persona, aprenent a ser independent fora el suport dels seus pares, que li planetjen el seu casament amb la filla del rabí Salomó i la Hanini.

Bernat: és un personatge real, conegut com Bernat Metge (1340 – 1413) que va viure durant el Regnat de Pere el Cerimoniós a Barcelona. A n'aquesta obra té el paper de secretari de l'Infant Joan dins la Cancelleria Reial. Se'l caracteritza com un home refinat i astut que cerca constantment el profit de les coses. Permet que Jafudà dugui a terme la recerca de l'Atles furtiu com a objectiu prioritari.

La família de Cresques: està formada pel rabí Hasdai ( treballa a l'aljama ), la seva muller i el seu fill Mossè que assumeixen un paper important d'estabilitat per Jafudà, ja que l'acullen i li donen un gran suport.

Samuel: apareix altre cop l'orfe que va aportar tantes desgràcies a la família de Jafudà. Aquest cop la bona fortuna no l'acompanya, ja que inicialment és l'aliat de Bernat però per aconseguir diners per una causa rebel acaba empresonat i assassinat a mans dels justiciers de la corona.

Personatges secundaris:

Convé destacar altres figures personalitzades que han sortit durant aquest capítol :

• Anselm Turmeda
• Eiximenis
• Vicent Ferrer
• Sibil·la de Fortià
• Pere el Cerimoniós
• L'infant Joan
• L'infant Martí d'Aragó
• Cresques de Viviers
• Mata d'Armanyan
• Bonastuc Saporta
• Andrea Belardo
• Fransesc
• Dolça
• Nas de Pebrot

LLOC I TEMPS:

Jafudà al llarg d’aquest capítol, va fent la descripció de diferents llocs de la ciutat de Barcelona.

La reixa del Call: Jafudà es troba a la reixa del call esperant que el porter el deixi passar cap a la vila cristiana.

Els carrers bruts i estrets de Barcelona jugen un paper important dins la trama de la història.

La Llotja: Un edifici alt i elegant, era sostingut per voltes de mig punt a totes bandes. Els porxos havien estat tancats per taulons a la part baixa, i a la part de dalt amb unes veles grosses. On Jafudà es troba amb el ciutadà que portava els agers de l'infant Joan.

Palau reial : on expulsaren a Jafudà a causa de la seva violència contra un alt prohom de la Cort.

Llatzaret: una colònia de leprosos plena d’homes, dones i minyons nefrats, que pudia de mala manera.

Sinagoga: era un temple gran i preciós, però a primera vista semblava fràgil i vulnerable.

La casa de la família de Cresques: situada al Call jueu de Barcelona, on Jafudà es va sentir ben acollit en tot moment.

Cort ducal de Girona: situada al barri de la Força, ben aprop del palau de l’infant. On Jafudà si va allotjar amb grans comoditats durant un temps amb Bernat Metge i altres personatges comentats anteriorment.

El castell de Valldaura: situat a les muntanyes que comendaven el pla de Barecelona. Samuel s’hi allotjava com a presoner del rei Pere.

El port de Barcelona on Jafudà desembarca el principi del capítol i embarca al final.

Pel que fa al temps, el capítol transcorre amb cinc anys. Durant el segle XIV sota el regnat de Pere III el Cerimoniós dit també Pere IV d'Aaragó. Són uns anys de turbulències polítiques entre els familiars de la corona i de conflictes econòmics en la societat.

AMBIENTACIÓ HISTÒRICA:

Aquest capítol ens mostra l'ambigüitat del segle XIV a Barcelona. Reflecteix perfectament els conflictes reials entre Pere el Cerimoniós i l'Infant Joan, el qual fou destronat dels seus poders per la nova muller del seu pare. També podem veure com el poble pla de la ciutat viu les conseqüències dels problemes a la monarquia. Hi havia canvis constants de la moneda, la qual cosa desconcertava als comerciants i mercaders, fins al punt que la població no sabia quin preu tenien les coses. Els carrers de Barcelona estaven bruts i plens de misèria, la qual cosa provocava que hi hagués malalties constants, com la pesta negra.

Convé destacar més detalladament la Cancelleria Reial, va ser creada a mitjans del segle XIII per Jaume I, era un organisme administratiu de la Corona d' Aragó que s'encarregava de la correspondència i de l'arxiu de tota la paperassa burocràtica. Com podem veure a l'obra la presidia un canceller i a les seves ordres hi treballaven els funcionaris, com ho va fer Bernat Metge. Gràcies a la Cancelleria Reial la llengua catalana va quedar unificada.

VALORACIÓ:

Aquest capítol ens ha permès ampliar més els nostres coneixements de la Cancelleria Reial i el regnat de Pere el Cerimoniós. Durant cinc anys d'aventura hem pogut veure l'evolució dels personatges, com la maduresa de Jafudà i la immaduresa de Samuel. Les reunions entre Jafudà i els distints membres de la corona Aragonesa ens ha permès conèixer més detalladament les característiques de l'Atles reial i la situació monàrquica d'aquell temps. Però el que més ens ha captivat de la trama d'Alfred Bosch és el desenllaç del capítol amb la mort del maleït Samuel, ja que suposava la informació idònia per trobar l'Atles furtiu. A partir d'aquest capítol es poden obrir nous camins, això depèn de la vostra visió sobre la trama.

Capítol 3: Betros

Aspectes generals:

Respecte al gènere pertany a l’històric, és a dir, que l’acció de la narració no transcorre en l’època actual, sinó que ho fa en una època anterior(finals del s. XIV-XV)

La història segueix una estructura no lineal, o sia, que no segueix un ordre cronològic en el temps. Va alternant passat, passat anterior i present.

Pel que fa al lèxic que utilitza, és estàndard mitjà. Les modalitats textuals predominants són aprensives i representatives.

El capítol presenta moltes descripcions i narracions sobretot en els relats de Betros. I el diàleg que hi trobem transcorre majoritàriament quan hi ha intervencions entre els personatges fora del flashback. Llavors es mostren diàlegs al principi del capítol, quan Betros estava en un estat de mitja inconsciència.

A més a més, tenim exemples de narració, com és ara el que ens conta Betros dels seus orígens.

D’altra banda també es presenten moltes descripcions, així com descriu la primera vegada que va despertar invident.

Línia narrativa:

La línia narrativa es centra en la història del vell cec Betros. Conta el començament de la seva vida com esclau fins a com arriba a ser esclau llibert de Cresques.

Sinopsis:

El capítol comença després de la mort d’Isaac. Jafudà i Cresques, al moll dels esclaus, varen comprar-ne un de malferit, vell i savi. Quan Cresques es va acotar a ajudar-lo, el vell, sota els deliris del patiment, va dir unes coses que li va cridar l’atenció. En trobar-se millor, comença a narrar històries del seu passat a Jafudà, que seran d’ajut per completar l’atles furtiu. Finalment el capítol arriba al seu final amb la mort de l’ancià i es torna a la línia narrativa principal.

Port Mallorca s. XV

Lloc i temps:

La història transcorre a Mallorca, exactament a la casa de Jafudà. Però es trasllada a diversos llocs a causa de les escenes retrospectives de les històries sobre la vida de Betros. Gran part de la història de Betros transcorre a Cilícia, el regne d’Armenia i a Constantinoble. També apareixen altres llocs, com Isfahan entre altres.

Aquest capítol transcorre entre la mort d’Isaac i el furt de l’atles furtiu a mans de Samuel. Malgrat això, hi ha diverses escenes retrospectives del passat de Betros i una fugaç tornada quan fa referència al furt de Samuel.

Personatges:

En quant als personatges principals que apareixen, cal distingir entre principals i secundaris.

Els personatges principals són:

• Jafuda: és el que escolta a Betos les històries que li conta per ajuntar-les a l’atles furtiu.
• Cresques: pare de Jafuda que el guia en el seu camí. Li dóna la massumició i sepultura cristiana.
• Settadard: encara que la mare fa poques intervencions cal remarcar que segueix tenint una gran importància a causa del rol que exerceix tenint cura i donant suport als personatges.

Com exemple podem posar la solidaritat que mostra quan Betros arriba a casa seva com un vell cec i desvalit, li mostra pietat, l’alimenta i el vesteix encara que no serà d’ajuda activa per a ella.

• Betros: Vell cec, cristià i esclau de Cresques i Jafudà que arriba a la saviesa arran dels seus desafortunis, i que serà transmesa a les generacions posteriors mitjançant els relats que li contà a Jafudà. En totes les seves petites històries el vell diu: ''Els que veuen no creuran i els que no veuen creuran i viuran.''

Els personatges secundaris són:

• Tigrany: Fill de Betros.
• Mariam: Muller de Betros.
• Monjo Ameni: Monjo de la ciutat de Isfahan que l’ajuda a trobar el parader dels seus pares de Betros.
• Samuel: Nin que Cresques va acollir per a que li ajudés amb els mapes.
• Ferrer i la seva muller: Pares de Mariam, donen hostatge a Betros quan torna a la seva ciutat natal.
• Aitò l’Armeni

Personatges històrics relevants:

• Aitò l'Armeni fou un escriptor que va escriure La Flor de les Històries d'Orient i va ajudar a Betros quan varen morir la seva esposa i el seu fill.
• Roger de Flor era un almirall de la corona d'Aragò que tenia molta influència en Constantinoble.

Àmbits històrics i culturals:

Pel que fa a l’àmbit històric i cultural del capítol cal recordar que la línia narrativa no segueix un ordre cronològic, de manera que l’autor porta el lector a diverses èpoques. D’antuvi es segueix el decurs principal de la història a partir de la mort de Isaac; per tant, els àmbits tant històrics com culturals ja són coneguts pel lector.

No obstant això, hi ha moments on la història condueix cap a moments passats en altres llocs. Aquest és el cas que es dóna quan Betros explica els seus orígens a Jafudà. L’àmbit històric i cultural que correspon a aquest segment té lloc durant la infantesa de Betros a la ciutat de Cilícia. Així doncs, per una part mostra una cultura tancada, xovinista i prepotent que estava molt present a l’època on les forces cristianes d’Acre varen saquejar les valls de Cilícia. Llavors immigrà a Constantinoble, onhi havia una societat oligarca que es va veure en perill amb l’atac turc, que va sumir la població en el caos.

Més endavant es mostraran àmbits diferents. Per una banda està el cas de Síria que es trobava en mans dels mamelucs, que feien guerra amb els armenis. Per altra banda, més tard Marco Polo descriu la cultura de Cubilai Can. Eren d’ètnia mongola i no pertanyien a una religió en concret. En la cultura d’aquest poble el valor econòmic i la importància de les coses era diferent.

Conclusions

En conclusió, la importància del capítol, tal com assenyala el títol, en el personatge Betros que, tot i ser invident i no gaire instruït en llibres, aporta vida a l’atles furtiu amb la saviesa adquirida a partir de les seves, experiències personals. Paga la pena dir que els aspectes que més criden l’atenció són els relats de Betros sobre l’orient, la ruta de la seda,(l’avenç de l’islam), però no menys important la influència d’Aitò l’Armeni.

Opinió personal:

En quant a l’opinió personal, hem fet un debat sobre les nostres opinions i hem arribat a la conclusió, en conjunt, que encara que resulta menys feixuc que el llibre anterior i presenta històries interessant que ens transporten a altres indrets, no ens hem sentit captivats del tot a causa de la seva extensió.

Però estem d’acord amb la filosofia del vell Betros: per comprendre la realitat hem de mirar el món intel·ligible de les coses.

Capítol 2: Cresques

En resum al darrer capítol explicat neix el jueu Jafudà justament en la mateixa época que es signà el pacte amb la Corona d'Aragó. Aixó explicava que no era un nounat maleït com volia fer verure Hanini. Finalment, va ser anomenat així en honor a la gent jueva i al seu futur.

Cresques

Aquest segon capítol reb aquest nom perquè el protagonista narrador (Jafudà) fa referència al seu pare que el considera com un mestre per tots els coneixements que té i perquè l'ensenya sobre la vida i intenta conduir-lo pel bon camí. A més a més té una gran importància en aquest capítol perquè es encarregat de fer un mapamundi per a la casa reial.

Sinopsi

Cresques gran cartògraf de l'època va portar per primera vengada al seu fill Jafudà a visitar alguns punts de Mallorca i a conèixer els seus clients amb l'intenció d'anar introduïnt-lo al món de la cartografia. Amb aquesta sortida es trobà amb un missatger que li va comunicar que el rei li encomanà un mapamundi. Després de rebre aquesta bona notícia ho van celebrar i es posaren mans a l'obra. En començar el treball necessitaven un nou aprenent, i un bon dia el pare apareguè amb un nin orfe i recomanat anomenat Samuel. Van passar els anys i Cresques li contà a la seva família el seu propòsit secret que consistia en fer conjuntament amb l'Atles reial, un altre Atles Furtiu que és un conjunt de mapes geogràfics i històrics recollits en un volum i furtiu perquè és sinònim de ''secret''.

No van poder-ho fer en el temps establert per l'infant Joan i per aixó arribà un avís just el día desprès de les noces de Astruga. En sebre la pretenció de Cresques d'entregar els dos mapes a l'infant els nois no estàven d'acord amb aquesta decisió, cosa que provocà una gran disputa entre el pare i Samuel. Aixó desencadenà la mort d'Isac.

Amb la mort del rei Jaume, arribà l'època de foscor, penúries, desastres naturals, econòmics, invasions i epidèmies.

En finalitzar els mapes, Cresques decideix embarcar cap a Barcelona Jafudà i Samuel per lliurar els atles. Es produeixen esdeveniments que condueix a un final inesperat.

Personatges

Els principals són:

• Cresques de Abraham: Era un home de rigor amb un punt temerós de Déu, devot de la família i de la seva professió, cartògraf. Era savi, d'aspecte sever, però en realitat és un home pacífic, pacient i modern.
• Jafudà: És el narrador de l'obra. Podríem dir d'ell que és el aprenent del seu pare en l'art de la cartografia.

Els secundaris:

• Settadar
• Astruga
• Isaac
• Samuel
• Astrugona
• Estrutch
• Oncle Vidal
• Vidal
• Hanini
• Salomó
• Bertros
• Selima
• Rei Pere
• Rei Jaume
• Infant Joan

Línies narratives

Respecte a les línies narratives el context del capítol fa referència principalment a la aventura i a les ganes tenir el coneixement. En comparació al primer capítol, aquest no és lineal perquè en alguns moments canvia de tema o fa flashbacks.

Llocs i temps

Es sitúa a l'illa de Mallorca, com ara així el Call, Palma, barri mariner entre altres. També nombra València i Barcelona.

El principi del capítol transcorr durant una época de bon temps, on es dedueix que pot ser primavera o estiu, ja que no ho especifíca. Els fets trancorren en una sèrie d'anys.

Introducció i capítol 1: Jafudà

Introducció de l'autor

Alfred Bosch Pascual (Barcelona, 17 d'abril de 1961) és acadèmic, novel·lista i polític espanyol. És un dels autors més guardonat i de més èxit de la literatura catalana.
Ha publicat diverses novel·les, un recull d'històries i també ha participat en antologies, recopilació d'obres notables per qualque motiu en particular d'un o diversos autors. 
L'atles Furtiu (1998) fou la primera novel·la que publicà, que va merèixer el premi Sant Jordi i és aquí, quan la seva carrera literària agafa empenta.
La literatura del segle XX és un segle marcat per la ruptura dels límits estrictes entre gèneres, per la influència de la tècnica, els conflictes bèl·lics i l'intercanvi entre diferents llengües i cultures, que fa que les obres mostrin un cosmopolitisme i influències en un grau molt més elevat que en segles precedents.

Què diuen d'ell?

Els referents literaris d'Alfred Bosch són els autors que viatgen lliurement en el temps i en l'espai: des dels mestres de la novel·la èpica del segle XIX (Dickens, Galdós...) fins els seus deixebles moderns, més multiculturals (García Márquez, Achebe...). 
Com a rerefons, s'inspira en la musicalitat arcaica de les lletres medievals catalanes i també de les tradicions orals de diverses cultures extra-europees.
La finestra oberta al passat, en el paper de Bosch, no pretén suplir la fantasia.
Segons l'autor, fins i tot afegeix potencial màgic a la narració. Primer, perquè ajuda a repensar en l'avui en clau de l'ahir, emparant-se en la naturalesa de la psicologia humana. En segon lloc, faculta l'invent impossible, la màquina del temps i això obliga a treballar i explotar a fons la major de les virtuts literàries: transportar el lector.
L'únic viatge no és el del temps. Els llibres de Bosch abracen un paisatge d'espais oberts, on els protagonistes es passegen des del Sud-Àfrica d'avui a les Índies, des de la Cilícia medieval fin a la Viena imperial...
La prova és que Bosch sense ser un personatge mediàtic, és un autor en català que agrada i que ven. 
La seva presència a les llistes dels més venuts és familiar, sobretot amb L'atles Furtiu. 

Edicions

Època i ambientació

Aquesta obra està ambientada a finals del segle XIV i del segle XV. En aquesta època regnava Pere el Cerimoniós. A Catalunya hi havia una crisi a causa de les males condicions climàtiques i per això la gent migrava del camp a les ciutats. També hi havia la pesta negra, cosa que feia que hagués una gran quantitat de morts. Tot això va donar lloc a una crisi molt greu.
Amb l'alta mortalitat i el traslladament dels pagesos cap a les ciutats, va fer que moltes terres quedessin viudes  i que quedessin en mans dels pagesos més rics, això és conegut com a masos ronecs. 
A Barcelona, l'any 1425 hi havia moltes revoltes produïdes per dos grups diferents de revolucionaris. Aquest fet va fer que esclatés la guerra civil per aconseguir el poder del consell de Cent municipal.
Els dos grups eren:
1. La Biga. Persones més riques de Barcelona.
2. La Busca. Gent més pobre.
Al 1436, Alfons el Magnanim va decidir instaurar a la Busca al capdavant del govern municipal de Barcelona. Encara que van complir amb les seves promeses van fracassar per la greu situació econòmica i l'oposició de la Biga.
A les corts cristianes esdevenien fets que demostren el paper dels jueus. Per exemple, el rei d'Aragó, Jaume II, escrivia a la seva filla: " Filla, rebem la vostra carta... per raó del fill que has partit... Mes, filla, non fagades, com auedes acostumat de criar-lo a consell de jueus..."
D'altra banda, una inscripció hebrea en la sinagoga del Trànsit de Toledo, resa així: "El rei de Castella ha engrandit i exaltat Samuel Leví; i ha elevat el seu tron per sobre de tots els prínceps que estan amb ell... Sense comptar amb ell, ningú aixeca mà ni peu".
I més encara, el rei Ferran III el Sant, després de la presa de Sevilla, s'afirmava com a rei de tres religions, cosa que cap altre rei europeu podia afirmar.
En el plànol cultural, el paper del jueu dins de les corts castellanes va ser el transmissor dels coneixements àrabs. Gràcies a ell, en corts com la d'Alfons X de Castella, juntament amb els col·laboradors àrabs, es va poder dur a terme la gran obra de recopilació, traducció i divulgació de tot el saber humà de l'època.
Un altre dels camps en el qual la presència jueva va ser indispensable, va ser el de la medicina. En efecte, seria poc comú trobar l'esment d'un metge de la casa real que no fos jueu. Això no va imposar, no obstant això, que es redactessin decrets prohibint als cristians valer-se de metges jueus, l'incompliment del qual, començant pel rei mateix, era notori.
Els jueus eren, a més, els encarregats de recaptar tributs i el tresor estatal. La seva posició prop del rei i dels nobles, així com dels prelats, era la clau, la qual cosa explicaria el buit posterior quan va ocórrer l'expulsió. Aquesta posició va ser la més delicada i difícil de mantenir, doncs, si ben el jueu era indispensable per a la classe alta, era vist, en canvi, com a explotador per la classe baixa.

 Anàlisi del primer capítol "Jafudà"

El gènere de l'obra és narratiu, presenta històries realitzades per personatges que poden intervenir mitjançant el diàleg. I on es poden emprar distintes formes d'elocució, com la narració, la descripció, l'argumentació, etc. 

El subgènere de l'obra és la novel·la, ja que, es tracta d'una narració més extensa i complexa, amb uns personatges i ambients descrits. També la podem caracteritzar per una novel·la d'aventures, històrica, etc.

 Al nord d’Europa els reis havien abandonat als jueus. El rei de Mallorca va entrar en guerra amb Gènova perquè havia ajudat als adversaris de la corona d’Aragó a Serdenya. També es va afrontar a Castella que varen desembarcar a Mallorca. Va començar una época fosca i Mallorca es va plantar davant el sobirà. La solució era que el consell de l’aljama jueva donés un crèdit a favor de la corona. Volien complaer al rei Pere. El rei era una persona egoista i va cridar als jueus a Bellver.

El narrador de l'obra és Jafudà, narrada en 1ª persona, on conta el seu naixement i les conseqüències d'aquest fet. 

El primer capítol rep el nom de Jafudà. Porta aquest nom perquè a aquest capítol ens parla del seu naixement, i de com ell no podia néixer maleït, ja que van segellar el pacte amb la corona quan va néixer, per això li van posar Jafudà, en honor a la gent jueva i el seu futur.

El receptor real o destinatari del llibre Atles Furtiu serien els lectors, exactament el qui llegeix l'obra, ja sigui de manera virtual.

 El fet principal és el naixement de Jafudà, però també podem trobar diferents trames com la política, la societat, la crisi...

Estructura externa

El llibre està compost per set capítols, cada capítol representa el nom del personatges que hi apareixen.

1. Jafudà: és el protagonista de la història, un jueu que conta la història de Mallorca a partir del seu naixement.

2. Cresques: pare de Jafudà, és un bon home que ajuda al seu poble.

3. Betros: personatge fictici i sap moltes coses.

4. Bernat: utilitza a Jafudà i els seus mapes pels seus propis interessos.

5. Selima: figura inventada, el gran amor del protagonista.

6. Jaume: no és un personatge important però deia que el paradís no tenia cabuda en la creació.

7. El paradís furtiu.

Estructura interna

El primer capítol comença amb el moment que vivia Mallorca des del punt de vista del pare de Jafudà, ja que ell era un nadó.

Els fets ocorren a Mallorca al segle XIV. La religió practicada de Jafudà era la jueva, religió que estava mal vista en aquella època i per això no els tractaven igual que als cristians.
Era un època molt dura a causa de la fam i la pesta que patien. Els rabins contaminaven els pous per enverinar els gentils i se'ls culpava de la mort de Jesucrist i de rituals en contra dels cristians. 

 Al nord d’Europa els reis havien abandonat als jueus. El rei de Mallorca va entrar en guerra amb Gènova perquè havia ajudat als adversaris de la corona d’Aragó a Serdenya. També es va afrontar a Castella que varen desembarcar a Mallorca. Va començar una época fosca i Mallorca es va plantar davant el sobirà. La solució era que el consell de l’aljama jueva donés un crèdit a favor de la corona. Volien complaure al rei Pere. El rei era una persona egoista i va cridar als jueus a Bellver.

El pare de Jafudà, Cresques, va ser cridat al palau però justament aquell dia era el naixement del seu tercer fill i va decidir quedar-se al naixement. Aquell dia hi havia una gran tempesta i la llevadora Hanini va ajudar en el part i li donava la culpa al nin del mal temps que feia i que aquest nin seria un dimoni. Mentrestant el rei havia obtingut l’emprèsit, a canvi Pere s’havia compromès a repartir feina entre els Mestres del call. Això va originar que els encàrrecs de brúixoles i mapes es multipliquessin.

Personatges

Com a personatge principal Jafudà a Ciutat de Mallorca l'any 1300. Era un armeni cec que rebia l'encomanament de portar els mapes a la cort de Barcelona, també era un humanista en potència, que apreciava la cartografia com a ciència i no pas com a elogi de la creació divina.

Com a personatges secundaris Cresques d'Abraham, era un home de fe, mestre molt savi i un pare bondadós. Al principi, és el nord i és el sol per al seu fill Jafudà.

-Hanini, esposa del rabí Salomó, era llevadora, una tafanera reconeguda i molt donada a creences obscures. També va ajudar al naixement de Jafudà. 

L'escenari de partida de la novel·la és el call jueu de Ciutat de Mallorca: un món tancat i conflictiu. Un altre personatge de l'obra és l'illa en general, càlida i marinera i oberta al món, però també conflictiva per la seva explosivitat social.

Espai

  Aquest primer capítol succeeix principalment a la ciutat de Mallorca on té lloc el naixement de Jafudà. També té importància el castell de Bellver, ja que és on es va signar el pacte amb la corona i es va assegurar la protecció dels poderosos damunt el poble jueu.

Altres llocs que s'anomenen al capítol són: Gènova, la Dragonera, França, Alemanya...