Capítol 3: Betros

Aspectes generals:

Respecte al gènere pertany a l’històric, és a dir, que l’acció de la narració no transcorre en l’època actual, sinó que ho fa en una època anterior(finals del s. XIV-XV)

La història segueix una estructura no lineal, o sia, que no segueix un ordre cronològic en el temps. Va alternant passat, passat anterior i present.

Pel que fa al lèxic que utilitza, és estàndard mitjà. Les modalitats textuals predominants són aprensives i representatives.

El capítol presenta moltes descripcions i narracions sobretot en els relats de Betros. I el diàleg que hi trobem transcorre majoritàriament quan hi ha intervencions entre els personatges fora del flashback. Llavors es mostren diàlegs al principi del capítol, quan Betros estava en un estat de mitja inconsciència.

A més a més, tenim exemples de narració, com és ara el que ens conta Betros dels seus orígens.

D’altra banda també es presenten moltes descripcions, així com descriu la primera vegada que va despertar invident.

Línia narrativa:

La línia narrativa es centra en la història del vell cec Betros. Conta el començament de la seva vida com esclau fins a com arriba a ser esclau llibert de Cresques.

Sinopsis:

El capítol comença després de la mort d’Isaac. Jafudà i Cresques, al moll dels esclaus, varen comprar-ne un de malferit, vell i savi. Quan Cresques es va acotar a ajudar-lo, el vell, sota els deliris del patiment, va dir unes coses que li va cridar l’atenció. En trobar-se millor, comença a narrar històries del seu passat a Jafudà, que seran d’ajut per completar l’atles furtiu. Finalment el capítol arriba al seu final amb la mort de l’ancià i es torna a la línia narrativa principal.

Port Mallorca s. XV

Lloc i temps:

La història transcorre a Mallorca, exactament a la casa de Jafudà. Però es trasllada a diversos llocs a causa de les escenes retrospectives de les històries sobre la vida de Betros. Gran part de la història de Betros transcorre a Cilícia, el regne d’Armenia i a Constantinoble. També apareixen altres llocs, com Isfahan entre altres.

Aquest capítol transcorre entre la mort d’Isaac i el furt de l’atles furtiu a mans de Samuel. Malgrat això, hi ha diverses escenes retrospectives del passat de Betros i una fugaç tornada quan fa referència al furt de Samuel.

Personatges:

En quant als personatges principals que apareixen, cal distingir entre principals i secundaris.

Els personatges principals són:

• Jafuda: és el que escolta a Betos les històries que li conta per ajuntar-les a l’atles furtiu.
• Cresques: pare de Jafuda que el guia en el seu camí. Li dóna la massumició i sepultura cristiana.
• Settadard: encara que la mare fa poques intervencions cal remarcar que segueix tenint una gran importància a causa del rol que exerceix tenint cura i donant suport als personatges.

Com exemple podem posar la solidaritat que mostra quan Betros arriba a casa seva com un vell cec i desvalit, li mostra pietat, l’alimenta i el vesteix encara que no serà d’ajuda activa per a ella.

• Betros: Vell cec, cristià i esclau de Cresques i Jafudà que arriba a la saviesa arran dels seus desafortunis, i que serà transmesa a les generacions posteriors mitjançant els relats que li contà a Jafudà. En totes les seves petites històries el vell diu: ''Els que veuen no creuran i els que no veuen creuran i viuran.''

Els personatges secundaris són:

• Tigrany: Fill de Betros.
• Mariam: Muller de Betros.
• Monjo Ameni: Monjo de la ciutat de Isfahan que l’ajuda a trobar el parader dels seus pares de Betros.
• Samuel: Nin que Cresques va acollir per a que li ajudés amb els mapes.
• Ferrer i la seva muller: Pares de Mariam, donen hostatge a Betros quan torna a la seva ciutat natal.
• Aitò l’Armeni

Personatges històrics relevants:

• Aitò l'Armeni fou un escriptor que va escriure La Flor de les Històries d'Orient i va ajudar a Betros quan varen morir la seva esposa i el seu fill.
• Roger de Flor era un almirall de la corona d'Aragò que tenia molta influència en Constantinoble.

Àmbits històrics i culturals:

Pel que fa a l’àmbit històric i cultural del capítol cal recordar que la línia narrativa no segueix un ordre cronològic, de manera que l’autor porta el lector a diverses èpoques. D’antuvi es segueix el decurs principal de la història a partir de la mort de Isaac; per tant, els àmbits tant històrics com culturals ja són coneguts pel lector.

No obstant això, hi ha moments on la història condueix cap a moments passats en altres llocs. Aquest és el cas que es dóna quan Betros explica els seus orígens a Jafudà. L’àmbit històric i cultural que correspon a aquest segment té lloc durant la infantesa de Betros a la ciutat de Cilícia. Així doncs, per una part mostra una cultura tancada, xovinista i prepotent que estava molt present a l’època on les forces cristianes d’Acre varen saquejar les valls de Cilícia. Llavors immigrà a Constantinoble, onhi havia una societat oligarca que es va veure en perill amb l’atac turc, que va sumir la població en el caos.

Més endavant es mostraran àmbits diferents. Per una banda està el cas de Síria que es trobava en mans dels mamelucs, que feien guerra amb els armenis. Per altra banda, més tard Marco Polo descriu la cultura de Cubilai Can. Eren d’ètnia mongola i no pertanyien a una religió en concret. En la cultura d’aquest poble el valor econòmic i la importància de les coses era diferent.

Conclusions

En conclusió, la importància del capítol, tal com assenyala el títol, en el personatge Betros que, tot i ser invident i no gaire instruït en llibres, aporta vida a l’atles furtiu amb la saviesa adquirida a partir de les seves, experiències personals. Paga la pena dir que els aspectes que més criden l’atenció són els relats de Betros sobre l’orient, la ruta de la seda,(l’avenç de l’islam), però no menys important la influència d’Aitò l’Armeni.

Opinió personal:

En quant a l’opinió personal, hem fet un debat sobre les nostres opinions i hem arribat a la conclusió, en conjunt, que encara que resulta menys feixuc que el llibre anterior i presenta històries interessant que ens transporten a altres indrets, no ens hem sentit captivats del tot a causa de la seva extensió.

Però estem d’acord amb la filosofia del vell Betros: per comprendre la realitat hem de mirar el món intel·ligible de les coses.