Capítol 7: Paradís Furtiu

Sinopsis

Al principi de l'últim capítol Jafudà esmenta els dos atles elaborats per ell, el seu pare i Samuel, per una banda l’Atles furtiu vinculat en el paradís i coneixaments prohibits i per l’altra l'Atles reial apte per a reis i potentats.L'Atles és la temptació d'arribar en el paradís com la serp fa que Eva es mengi la poma i provoca la renúncia a la felicitat. Tot seguit Jafudà afirma que el paradís pot ser qualsevol lloc si el portam dins del cor, és a dir, que la felicitat està dins un mateix.

Ja han acabat les guerres, però segons Jafudà quan acabi el regnat actual i tornarà a haver guerres, revoltes discòrdies i rebomboris.També parla sobre la fidelitat de la seva mare cap a la memòria de Cresques i que ella mateixa segueix anomenant-los per el seu nom hebreu. La seva mare fou l'ajuda que Jafudà necessitava per seguir endavant i gràcies a ella la família es mantengué unida. També va restaurar els seus orígens, és a dir, la casa seva. Fa un crítica sobre els prínceps i gent nobiliària i hi ha un enfrontament entre ells.

Fa esment de Vicent Ferrer converteix els jueus en cristians mitjançant la sang i després de tot ho amaga i ell mateix diu que regnarà Mallorca entre la por dels ciutadants.  També de Bernat Metge, ha arribat el lloc on està gràcies a tots els bons actes dirigits als monarques els quals li agafaren molta confiança i l'ajudaren a arriba a la seva posició en la societat.Tot seguit, parla sobre la mort figuradament parlant de Jafudà, és a dir, Jafudà morí quan es convertí en cristià de seguida que arriba a Mallorca i es canvia el nom com a Jaume Ribes.Ens conta que l'atles furtiu és enterrat amb Cresques per dues raons; L'atles furtiu només pertany al seu pare i per acabar amb la controvèrsia que creà l'atles en la societat.Jafudà es sent malament per la pèrdua del seu pare i mestre i la seva estimada Selima, i li costa acceptar-ho que realment han mort. Ell va enterrar el Torà del seu pare i l’Atles furtiu vora la tomba del seu pare. També explica que l’Atles no només li pertany al seu pare, sinó que també a Betros i a la Selima.La família de Jafudà no van morir gràcies a la provocació de Selima.

Jafudà no sap on es troba la Selima i el seu fill Jaume, però troba que té raons la Selima per no saber-ho ja que va ser Jafudà qui els va abandonar (els vol recordar vius, però no sap on són).Cerca per tot arreu a Selima i el seu fill que són el seu bocí de paradís perdut, ja que no sap a on es troben. L'esperança de trobar-los, l'ajuda a seguir endavant i tot això fa que el fet de allunyar-se del seu antic jo (Jafudà) sigui menys dolorós.Finalment ens explica que d esitja tornar a la infantesa per estar sota la protecció del seu pare, per estar amb la companyia de Betros només per un instant. Si algun dia troba a la Selima abraçarà el Déu i tornarà a creure amb la terra i els homes i negarà que els paradisos sempre acaben amb expulsió, és a dir, que si la troba, mai sortirà del paradís.

Personatges principals:

Cresques d'Abraham: Pare mort de Jafudà i bruixoler del Call de Mallorca

Jafudà (Jaume Ribes): Nou cristià i cartògraf, perd a la seva dona Selima, la que més estimava i també al seu pare i mestre Cresques.

Selima: Una de les memòries de Jafudà ja que era la persona que més estimava, la mare del seu fill Jaume

Betros: També és una de les memòries de Jafufà ja que va ser qui va narrar històries i llegendes sobra Àsia i l’antic esclau de la família de Jafudà.

Settadar: Mantenir la família unida ( Astruga, Marzoch, els nins i Jafudà ).

Personatges secundaris:

Jaume: Fill de Jafudà i Selima

Canonge Ribes: És el canonge que baixarà d’estament eclesiàstic

Hasdai vidu : Orfe de fill administrarà les jueries restants fins que no romangui cap jueu per administrar

Vicent Ferrer: Converteix els jueus en cristians mitjançant la sang i desprès de tot ho amaga, regnarà Mallorca entre la por dels ciutadants     

Bernat Metge ha arribat el lloc on està gràcies a tots els bons actes dirigits als monarques els quals li agafaren molta confiança

Turmeda: en fa esment a la història

Llocs:

Imperi del Mali: lloc on hi ha grans riqueses i pau (Àfrica)

Call de Mallorca: lloc on vivia Jafudà i la seva família i també els jueus

Castell de Bellver: lloc on es van exiliar els jueus després de la repressió per part de l’església i el rei.

Barberia: on s'exilia Turmeda

Saragossa: allà on viu el seu amic Hasdai

Sineu:

Montuïri:

Pollença, Artà, Estellencs i Santanyí: llocs on Jafudà busca a Selima i el seu fill, ja que també els busca per tot arreu de Mallorca.

Valoració personal

En nom del grup, com a lectors, volem fer esment al títol del Paradís Furtiu que ha estat escrit per valorar l’enyorança que té Jafudà cap a Cresques Abraham, Selima i Betros. Per això, fa esment que el paradisos són furtius, ja que es surt d’un paradís quan moren o desapareixen les persones més estimades.

L’autor ens mostra distints punts de vista del estat social i moral de l’època :per una banda la Hannini mostra la obscuria que viu la religió mentre que Cresques mostra una visió de més obertura i acceptació. Ha mostrat un gran énfasi de la força de l’amor per part de Selima que conforma el nord, la raó i la temprança de Jafudà. Dona a entendre, com a filosofía “ es disfruta de la vida quan tens tot el que vols i les persones que més estimes i desprès, es perd tot” , és a dir, que tot allò que desitjam ho tenim durant un temps determinat, i desprès desapareix.

Per concloure, Jafudà es sent culpable de la mort del seu pare i la desaparició de Selima i el seu fill a conseqüència de l’Atles furtiu, i la valentia que ensenya al seguir endavant, i no rendir-se, que els seguirà buscant per tot arreu de Mallorca.